La Síndrome premenstrual. Que és i com corregir-ho.

Síndrome premenstrual (SPM)

Conjunt de símptomes físics i psicològics que comencen una o dues setmanes abans de la menstruació (14 dies o més després del primer dia de l’últim cicle menstrual). La majoria de dones tenen almenys algun símptoma de síndrome premenstrual (SPM) o molimina, que desapareix quan inicia la menstruació. En algunes dones els símptomes s’agreugen fins al punt que afecten la seva vida quotidiana. [18], [19], [20]

Alguns dels símptomes més comuns són els següents:

Mamelles inflamades i adolorides.
Acné.
Constipació o diarrea.
Distensió abdominal i augment de pes.
Dolor: entre els quals mal de cap, d’esquena i articulacions.
Inflor, gasos o enrampades.
Canvis d’apetit o fartaneres.
Insomni o hipersomnia.
Irritabilitat, comportament hostil, canvis d’humor.
Cansament, depressió, baixa autoestima, crisi de plor.
Tensió, ansietat, o nerviosisme.
Menor interès pel sexe.

També existirien uns altres símptomes, i fins i tot alguns més greus si parléssim de la síndrome premenstrual disfòric, encara que afortunadament la prevalença d’aquesta síndrome és molt de menor que la de la síndrome premenstrual.

[20]

[19]

Què ho produeix?

No es coneixen els mecanismes exactes, però si sabem que és degut als canvis hormonals que es generen durant el cicle menstrual. Concretament parlaríem d’un descens en la producció d’estrogen i progesterona que produeix aquesta manifestació sindròmica, i posteriorment el mateix increment dels nivells d’aquestes hormones fa que desaparegui de nou. [19], [20]
Curiosament la síndrome premenstrual és més freqüent entre dones que tenen antecedents familiars o personals de depressió (té implicacions serotoninèrgiques). [19]

Tractament convencional de la síndrome premenstrual

Analgèsics per a alleujar la simptomatologia: Ibuprofè, Naproxén, Aspirina (AINES).
Diürètics.
Anticonceptius hormonals.
Antidepressius. [19]
Ansiolítics.

Normalment es crea una relació de dependència amb aquests fàrmacs, és a dir, es necessiten ingerir de nou durant el següent període premenstrual per a alleujar la simptomatologia. Els fàrmacs no curen, tan sols emmascaren els símptomes.

La meva recomanació

Sigues tu mateixa la responsable de teva salut. Informa’t de totes les opcions existents per a abordar aquest problema i tria segons el que pensis o sentis, la teva voluntat i compromís respecte a la teva salut haurien de prevaler davant el consell del professional de salut que t’assessori.

Segons la meva filosofia hauríem d’abordar aquesta temàtica de manera integrativa, entenent que la manifestació d’aquesta simptomatologia té un o més orígens, que depèn molt de cada dona (variabilitat interindividual), per a mi el que introduïm en l’organisme no sols tindrà un efecte a curt termini d’alleujament i benestar, sinó que també tindrà efectes crònics i en funció del tractament triat possibles efectes adversos o riscos.

Aclarit aquest punt… Em decanto per corregir aquest desequilibri orgànic de la manera més natural possible, intentant ser el més respectuós possible amb el cos i la ment (dependrà molt de la gravetat de la simptomatologia).

Com entenc jo aquesta síndrome?

El cicle menstrual és un fenomen natural, l’organisme està preparat per a suportar-lo i generar-lo adequadament en la majoria dels casos.
Casualment tot tractament anti-inflamatori ja sigui amb fàrmacs, amb suplements o pauta dietètica, ofereix millores contundents en la majoria. Per exemple reduint el dolor en un 75-80% amb AINES.

Deixant de costat el llistat d’efectes secundaris i efectes adversos a curt termini que pot arribar a produir l’ús d’aquests mètodes, a mi em preocupen més els efectes crònics que es poden derivar.
Malgrat tota la divulgació mediàtica que s’ha desplegat assegurant la seguretat dels anticonceptius orals, no existeix cap document científic que provi la seva seguretat d’ús més enllà d’1 any. Crec que actualment ja resulta evident els problemes i efectes secundaris que poden produir, entre els quals tenim: trastorns o patologies en el sistema digestiu, la dependència, problemes de fertilitat, desequilibris psicològics, augment del risc de càncer de mama i per a mi encara que de forma menys perceptible el desenvolupament de diferents malalties cròniques. [21], [22], [23], [24].

Que podem fer?

Ara que coneixeu la meva manera d’entendre aquesta afecció crec que trobareu congruent el següent procediment.

Hauríem d’abordar-ho tenint en compte: la intensitat dels símptomes, el risc o perill fisiològic, psicològic i social, la variabilitat interindividual, antecedents, tractaments posteriors, patologies derivades o concominants, … [2], [4], [11], [19]

Però per a fer-ho fàcil per a aquelles persones que tenen manifestacions sintomatològiques lleus o intermèdies:

Estil de vida saludable: l’exercici aeròbic ha demostrat molt bons resultats. [1], [6], [7], [8], [9], [10], [11], [17], [20]
En casos de possible estrès, nerviosisme i/o ansietat: mindfullness, tècniques de relaxació, tècniques de gestió de l’estrès, teràpia cognitiu conductual, ioga, tisanes, … [12], [13], [14], [16]
Dormir adequadament.
Evitar drogues: tabac, alcohol, cafè. [19], [20]
Augmentar la ingesta dietètica de fibra: sobretot verdura. [25]
Evitar sucre i edulcorants. [20]
Augmentar el consum de probiòtics: quefir, kombutxa (amb poc sucre), xucrut, pickles, …
Altres aliments: llavors, suc de nabius vermells, gingebre, crucíferes.
Fitoteràpia (aromateràpia, tisanes, …), i/o suplementació. Per a la varietat de símptomes, inclosos els depressius. [15]
Algunes de les plantes medicinals per a SPM: cúrcuma, gingebre, extracte de camamilla, safrà, melissa, llavors de xia, fitoestrògens, dong quay, ashwaghanda… [5], [16], [17], [26], [27], [28]
AINES, puntualment, si se sofreix un episodi fort.
Es pot compaginar teràpia cognitiu conductual quan existeix estrès, depressió, ansietat, i altres trastorns d’origen psicològic. [12], [13], [20]
Acupuntura i digitopressió com a coadjuvant per a alleujar la simptomatologia. [29]

En casos més greus l’enfocament i el tractament seria diferent, hauríem de combinar els passos anteriors amb els fàrmacs corresponents i prendre decisions d’acord amb l’evolució.

Una eina molt útil utilitzada per diferents professionals és el calendari de registre sintomatològic.

[20]

Per a finalitzar m’agradaria ressaltar que és molt important que eduquem a les futures generacions per a evitar possibles problemes derivats de la incomprensió d’aquesta simptomatologia durant l’etapa de l’adolescència. [3], [4]

Si estàs interessat en indagar sobre la resolució de processos inflamatoris, et recomano llegir el meu article sobre omega 3: https://felixmora.com/ca/omega-3-la-veritat-sobre-els-omega-3/

La Síndrome premenstrual. Que és i com corregir-ho.

Síndrome premenstrual (SPM)

Alguns dels símptomes més comuns són els següents:

Què ho produeix?

Tractament convencional de la síndrome premenstrual

La meva recomanació

Com entenc jo aquesta síndrome?

I ara algunes persones s’estaran preguntant: I per a què complicar-me la vida si puc prendre’m una pastilla (anticonceptius orals, AINES, …), i ja està solucionat?

Que podem fer?

Però per a fer-ho fàcil per a aquelles persones que tenen manifestacions sintomatològiques lleus o intermèdies:

Enllaços d’interès

Deixa una resposta

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Informació

Contacte

Horari

Hola!

Síndrome premenstrual (SPM)

Alguns dels símptomes més comuns són els següents:

Què ho produeix?

Tractament convencional de la síndrome premenstrual

La meva recomanació

Com entenc jo aquesta síndrome?

I ara algunes persones s’estaran preguntant: I per a què complicar-me la vida si puc prendre’m una pastilla (anticonceptius orals, AINES, …), i ja està solucionat?

Que podem fer?

Però per a fer-ho fàcil per a aquelles persones que tenen manifestacions sintomatològiques lleus o intermèdies:

Enllaços d’interès

Deixa una resposta

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Informació

Contacte

Horari

Hola!

¿En què et puc ajudar?